València contra el feixisme i per les llibertats

Redacción*. LQSomos. Octubre 2017

El pasado 9 de octubre, durante la manifestación por la Fiesta Nacional del País Valenciano -convocada cada año desde 1977-, el fascismo, aparentemente latente durante los últimos años en Valencia, se hizo brutalmente visible. Su reaparición no fue sólo una acción por parte de grupos o partidos de ultraderecha (como Yomus o España2000), sino que cientos de personas -familias, niños o abuelos- participaron de las agresiones a través de sus cánticos, insultos o muestras de apoyo a las agresiones.

La alarmante impunidad con la que insultaron y vejaron (“puta, guarra, golfa o gorda”), amenazar (¡os vamos a matar! ¡marchaos a Cataluña! o ¡mañana nos vemos en el trabajo!) y agredir a todas las personas que nos encontrábamos en San Agustín o en otros puntos de la manifestación, necesita de la complicidad de un Estado y de sus cuerpos policiales, así como de determinados medios de comunicación. Unos señalan y otros actúan. Así, aprovechando el contexto político generado a raíz de la situación en Cataluña, el anticatalanismo fue el detonante y la excusa para activar el mecanismo del odio. Odio al diferente.

Actualmente, el “diferente” toma múltiples formas: mujer, migrante, negra, pobre, catalana, musulmana, lesbiana, independentista… La forma da lo mismo. “La etiqueta” sólo es la excusa para poner en el punto de mira determinadas ideas o formas de vida, en definitiva, arrebatar la libertad de las personas.

Por ello, los hechos del 9 de octubre no son un ataque contra las personas que nos manifestamos, sino que son un ataque directo contra todas aquellas personas que entendemos que tenemos derecho a vivir la vida con libertad. Porque ayer fuimos nosotros y mañana puedes ser tú. Por ello, la indiferencia nunca puede ser la respuesta contra el fascismo. Porque con la indiferencia el fascismo crece, se normaliza y se organiza (“Frente Nacional” en Francia, Hogar Social Madrid o los últimos ataques islamófobos… son una muestra clara).

Por ello, convocamos la manifestación del 28 de octubre bajo el lema “Valencia contra el fascismo y por las libertades”. Pero esta convocatoria es sólo un ‘punto de partida’, un ‘basta’ y un ‘recuperamos las calles’. Porque el antifascismo no es cuestión de un día, sino que es una práctica y actitud diaria que debemos ejercer todas desde todos los ámbitos: en nuestros trabajos, en el bar, en el gimnasio, en el mercado, en la escuela o instituto … en todas partes. Porque el fascismo avanza si no se le combate.

Valencia será la tumba del fascismo

NO PASARÁN.

.-.-.-.-.-

El passat 9 d’octubre a la manifestació per la diada nacional del País Valencià -convocada cada any des de 1977-, el feixisme, aparentment latent els darrers anys a València, es va fer brutalment visible. La seua reaparició no va ser només una acció per part de grups o partits d’ultradreta (com Yomus o España2000), sinó que centenars de persones -famílies, xiquets o avis- participaren de les agressions a través dels seus càntics, insults o mostres de suport a les agressions.

L’alarmant impunitat amb la que van insultar i vexar (“puta, guarra, golfa o gorda”), amenaçar (¡os vamos a matar!; aneu-se’n a Catalunya! O ¡mañana nos vemos en el trabajo!”) i agredir a totes les persones que ens trobàvem a Sant Agustí o en altres punts de la manifestació, necessita de la complicitat d’un Estat i dels seus cossos policials, així com de determinats mitjans de comunicació. Uns assenyalen i altres actuen. Així, aprofitant el context polític generat arran de la situació a Catalunya, l’anticatalanisme va ser detonant i excusa per a activar el mecanisme de l’odi. Odi al diferent.

Actualment, el “diferent” pren múltiples formes: dona, migrant, negra, pobra, catalana, musulmana, lesbiana, independentista.. La forma tant fa, “l’etiqueta” només és l’excusa per a posar en el punt de mira determinades idees o formes de vida, en definitiva, arrabassar la llibertat de les persones.

Per això, els fets del 9 d’octubre no són un atac contra les persones que es vam manifestar el 9 d’octubre, sinó que són un atac directe contra totes aquelles persones que entenem que tenim dret a viure la vida amb llibertat. Perquè ahir vam ser nosaltres i demà pots ser tu. Per això, la indiferència mai pot ser la resposta contra el feixisme. Perquè amb la indiferència el feixisme creix, es normalitza i s’organitza (“Front Nacional” a França, Hogar Social Madrid o els darrers atacs islamòfobs; en són una mostra clara).

Per això, convoquem la manifestació del 28 d’octubre sota el lema “València contra el feixisme i per les llibertats”. Però aquesta convocatòria és només un ‘punt de partida’, un ‘prou’ i un ‘recuperem els carrers’. Perquè l’antifeixisme no és qüestió d’un dia, sinó que és una pràctica i actitud diària que hem d’exercir totes des de tots els àmbits: a les nostres feines, al bar, al gimnàs, al mercat, a l’escola o institut… a tot arreu. Perquè el feixisme avança si no se’l combat.

València serà la tomba del feixisme. No passaran.

* #VLC280

LQSomos

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Nos obligan a molestarte con las "galletitas informáticas". Si continuas utilizando este sitio aceptas el uso de cookies. más información

Los ajustes de cookies de esta web están configurados para "permitir cookies" y así ofrecerte la mejor experiencia de navegación posible. Si sigues utilizando esta web sin cambiar tus ajustes de cookies o haces clic en "Aceptar" estarás dando tu consentimiento a esto.

Cerrar